Improvisació. Eixa és la primera paraula que em ve al cap per definir el ple extraordinari del passat dilluns. Improvisació com a sinònim de gestió precipitada i irreflexiva. Paraula que amb eixes connotacions negatives no ens hauríem de veure obligats a utilitzar per definir el treball d’un equip de govern.
Improvisació pressupostària. Tres dels punts del ple anaven dirigits a moviments pressupostaris d’unes partides a altres per cobrir necessitats que no s’havien previst originalment. Potser el punt més controvertit, el de les obres del Far. La Diputació destina uns diners per a la seua rehabilitació, els diners no arriben en la seua totalitat, i l’Ajuntament es veu obligat a improvisar un desemborsament econòmic per fer front a eixes obres. És inevitable preguntar-nos si eixes obres de rehabilitació del far són necessàries. Ens preguntem si, amb una bona gestió, amb seny i cordura, no seria més lògic aturar eixe projecte fins que, qui es va comprometre a pagar-lo envie els diners en la seua totalitat. Ara paguem amb diners dels benicarlandos unes obres que no s’havien contemplat als pressupostos municipals. Improvisació que costa diners.
I de nou, la polèmica està servida amb el viceinterventor. Ple extraordinari destinat a aprovar un augment de les seues retribucions. Una injustícia més al nostre paréixer, com tot el que envolta a esta figura institucional. Però deixant de banda privilegis, tornem a la improvisació. Un informe presentat el mateix dia del ple paralitza la maquinària i obliga a retirar el punt de l’ordre del dia. Amb setmanes per davant per reunir tota la documentació necessària, el debat i la votació s’atura perquè apareix a última hora un paper més. Un informe que fa dubtar de la fiabilitat i la solidesa de tota la documentació aportada fins al moment. Improvisació que frega l’absurditat. Una improvisació que denunciem, que no podem admetre.
Marta Escudero
Portaveu de Compromís Benicarló