He llegit més d’una vegada en estos últims dies l’expressió rellenar los papeles de pobre de Servicios sociales per referir-se a l’accés a la cobertura social que es tramita al Centre Social municipal La Farola.
Esta definició em dol i em xoca just quan fa només unes setmanes aplaudíem des dels balcons a aquelles persones que heroicament ens sostenien al llarg de la pandèmia.
Papeles de pobre, paraules crues i despectives que ens obliguen a reflexionar com a societat sobre els nostres drets i els pilars bàsics de la societat del benestar.
Perquè este benestar té 4 potes bàsiques de les quals podem reconèixer 3 sense dubtar: la sanitat, l’educació i les pensions. Però i la quarta? Quina és la quarta? Doncs, just la que ens procura el dret a una assistència social integral, en cadascuna de les etapes de la nostra vida i circumstàncies del nostre recorregut vital. I just en eixe lloc, estan els nostres Serveis Socials, que procuren una xarxa de recursos i de suport professional per no deixar ningú enrere i acompanyar cadascuna de les nostres necessitats socials quan van sorgint.
No es tracta de «rellenar papeles de pobre», es tracta de rebre una atenció personalitzada i acurada per part de persones professionals, amb la formació, l’experiència i el bagatge per fer d’este recorregut un trànsit senzill, ràpid i digne.
Las colas en servicios sociales estigmatizan. No senyors, estigmatitza la mirada crítica i el juí de la ciutadania que encara no ha pogut reconèixer en eixe servei, el social, el dret i el triomf com a societat per poder disposar d’ell.
Ens estigmatitza esperar a la porta de la consulta del nostre metge o metgessa?
Ens estigmatitza que ens vegen portant a l’escola al nostre fill, filla, nét o neta?
Ens estigmatitza rebre una pensió pels anys que hem treballat?
En absolut. Amb orgull presumim de la nostra sanitat o educació. O defensem a capa i espasa el nostre dret a cobrar una pensió digna.
Què passa doncs amb els serveis socials? Per què ens avergonyeix eixa quarta pota? Per què recórrer a la cobertura social «es de pobre»?
Requerir un servei sanitari per curar una malaltia o per prevenir-la ens sembla normal i urgent.
Que els nostres xiquets i xiquetes vagen a escola per formar-se ens sembla normal i obligatori.
Que la gent que ha treballat tota una vida cobre la seua pensió ens sembla normal i just.
Doncs afegim també eixos adjectius als serveis socials, i que la seua atenció ens semble normal, urgent, obligatòria i justa.
Llevem l’estigma que nosaltres mateixos li posem.
Siguem capaços d’entendre que l’atenció a la dependència d’un familiar o l’ajuda amb un problema de convivència familiar o el suport amb un o una jove adolescent amb conflictes interns o l’assistència a la ludoteca o l’escoleta d’estiu formen part d’eixe catàleg de serveis que ens ofereix l’àrea social, eixa que etiquetem a la lleugera com la que «tramita papeles de pobre». Una situació econòmica complicada forma part d’eixos obstacles que ens pot posar al davant la vida. Tenim la sort de tindre qui l’até. Com
un dret, com qualsevol altre dret. Sense etiquetar, sense jutjar, amb eficiència i molta cura. Aprofitem eixe valor i no el desprestigiem.
El virus ens ha posat a prova com a societat i hem pogut reconèixer i aplaudir sectors i professions que fan una tasca importantíssima que moltes vegades ens passa per alt. Hem aplaudit al personal sanitari per cuidar la nostra salut i hem agraït al professorat l’atenció a l’educació de la infància, adolescència i joventut en condicions extraordinàries i gens senzilles.
No ens oblidem d’eixe altre aplaudiment, el dirigit a l’àmbit social, que també ens ha cuidat, acompanyat i ajudat en estos moments de crisi i ho continuarà fent en el futur.
Es pot aplaudir amb les mans, però també amb fets i actituds. Dignifiquem i valorem el treball de grans persones professionals.
Deixem de parlar de «papeles de pobre» i passem a parlar de cobertura i intervenció social.
Reivindiquem recursos perquè eixa quarta pota, la dels serveis socials no deixe de créixer i oferir atenció.
Fem de l’estranya situació actual una oportunitat per a creure’ns, d’una vegada per totes, la importància dels nostres serveis socials. D’eixa quarta pota del benestar, universal, digna, necessària i essencial.
Marta Escudero
Portaveu Compromís Benicarló